DEMOGRAFIA

Benillup tenia uns 160 habitants i després de l’expulsió dels moriscos (1609), va quedar despoblat. ​La repoblació va ser lenta i en 1646 a penes hi havia uns 50 habitants a la localitat.

El cens, integrat per 207 habitants l’any 1900, va descendir al llarg del segle XX a causa de l’emigració, encara que s’ha estabilitzat entorn dels 100 habitants actualment. ​Hui dia, Benillup és un dels municipis en risc de despoblació que es troben dins del programa AVANT.

–––

DEMOGRAFÍA

Antes de la expulsión de los moriscos (1609), Benillup tenía unos 160 habitantes, quedando despoblado. ​ La repoblación fue lenta, y en 1646 apenas había unos 50 habitantes en la localidad.

La población, integrada por 207 habitantes en el año 1900, descendió a lo largo del siglo XX debido a la emigración, aunque se ha estabilizado en torno a los 100 habitantes. ​En la actualidad Benillup es uno de los municipios en riesgo de despoblación que se encuentran dentro del programa AVANT.

–––

DEMOGRAPHICS

Before the expulsion of the moors (1609), Benillup had around 160 inhabitants, deemed underpopulated. The repopulation was slow and in 1646 there were scarcely 50 inhabitants in the village.

The population, consisting of 207 inhabitants in the year 1900, gradually descended over the 20th century as a result of emigration, although it managed to even out at around 100 inhabitants. Currently Benillup is one of the municipalities that is at risk of total depopulation and has been made part of the AVANT programme.

–––

GASTRONOMIA

Aquest municipi es caracteritza per la seua rica varietat gastronòmica.

Qui el visita pot gaudir de moltes possibilitats de plats tradicionals, com els sequillos, el putxero i les figues fregides, que doten aquest poble de grans atractius.

–––

GASTRONOMÍA

Este municipio se caracteriza por su rica variedad gastronómica.
Quién lo visita puede disfrutar de amplias posibilidades de platos tradicionales (por ejemplo; los sequillos, el putxero y los higos fritos), que dotan a este municipio de grandes atractivos.

GASTRONOMY

This municipality is known for its rich variety of dishes.

Visitors will be able to tempt their taste buds by enjoying a number of traditional dishes i.e Cornstarch Cookies, Pochero and fried figs. Which are considered a local delicacy of this municipality. 

–––

FESTES

Les Festes patronals són en honor a Sant Llorenç i Santa Àgueda.

Les Festes de Sant Llorenç són les festes majors de Benillup. Se celebren tots els anys el segon cap de setmana del mes d’agost.

Les festes de Santa Àgueda se celebren en honor a la patrona del poble el primer o el segon cap de setmana del mes de febrer (depenent de les dates).

FIESTAS

Las Fiestas patronales son en honor a San Lorenzo y Santa Águeda.

Las Fiestas de San Lorenzo son las Fiestas Mayores de Benillup. Se celebran todos los años el segundo fin de semana del mes de agosto.

Las fiestas de Santa Águeda se celebran en honor a la patrona del pueblo el primer o el segundo fin de semana del mes de febrero (dependiendo de las fechas).

–––

FESTIVITIES

The local festivities pay homage to Saint Lawrence and Saint Águeda.

The Saint Lawrence holiday (Fiestas de San Lorenzo) are the most important celebrations of Benillup. They are celebrated every year during the second weekend of August.

The Saint Águeda holiday pays homage to the patron saint of the village during the first or second weekends of February depending on the dates.

––––

HISTORIA - HISTORIA - HISTORY

ANY 1259

El rei Jaume I lliura el castell de Seta a Bonanat de Gia.

ANY 1270

El rei Jaume I fa donació de les valls de Seta i de Travadell a l´almirall Roger de Llúria

ANY 1423

El comte de Luna, senyor de la baronia d´Alcoi, ven l´alqueria de Caraita, situada a la Vall de Travadell, a Joan de Feliu i a Joan Borrell.

ANY 1431

El rei Alfons el Magnànim ven les Valls de Seta i de Travadell a Ramón de Perellós.

ANY 1432

El rei Alfons el Magnànim fa donació al seu cambrer major, Guillem de Vic, de les Valls de Seta i de Travadell.

ANY 1644

Hi ha a la comarca de l´Alcoià-Comtat un important terratrèmol.

DADES CURIOSES - DATOS CURIOSOS - CURIOUS FACTS

DADES CURIOSES

 ANOTACIONS HISTÒRIQUES

 En la pràctica, el Tractat del Pouet comporta la rendició d’una zona muntanyenca situada entre la via de comunicació que baixa des de Xátiva per Albaida-Cocentaina-Alcoi-Xixona-Alacant a l’oest i el litoral a l’est, amb Pego i Dénia com a centres més significatius. Aquesta marginalitat explica la rendició tardana, perquè, sens dubte, es tracta d’una «operació de neteja» subsegüent a la conquesta dels objectius militars.

El tractat és original perquè es tracta d’un pergamí bilingüe conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Conté catorze línies en el castellà de l’escrivania d’Alfons d’Aragó, interliniades amb unes altres tretze en àrab. Una vegada advertida la importància del document i el seu estat de deterioració, l’arxiver Francesc de Bofarrull va copiar al segle XIX el text castellà a mà. El fet inusual que estiga redactat en castellà respon al fet que era la llengua materna de l’infant Alfons, fill i hereu de Jaume I.

 

DATOS CURIOSOS

APUNTES HISTÓRICOS

«El Tractat del Pouet, en la práctica, supone la rendición de una agreste zona montañosa situada entre la vía de comunicación que deciende desde Xátiva por Albaida-Cocentaina-Alcoi-Xixona-Alacant al oeste y el litoral al este, con Pego y Dénia como centros más significativos. Esta marginalidad explica lo tardío de la rendición, pues a todas luces se trata de una “operación de limpieza” subsiguiente a la consecución de los primordiales objetivos militares.

El original del tratado es un pergamino bilingüe conservado en el Archivo de la Corona de Aragón. Contiene 14 líneas en el castellano de la escribanía de Alfonso de Aragón, intercaladas con otras 13 en árabe. Advertida la importancia del documento y su estado de deterioro, el archivero Francesc de Bofarrull copió en el siglo XIX el texto castellano a mano. El hecho inusual de que esté redactado en castellano responde a que es la lengua materna del infante Alfonso, Hijo y heredero entonces de Jaume I.

 

CURIOUS FACTS

HISTORICAL NOTES

 

The «Tractat del Pouet», treaty* in practice, refers to the surrender of a rugged mountainous area located between the connecting road that runs from Xátiva through Albaida-Cocentaina-Alcoi-Xixona-Alacant to the west and the coast to the east, with Pego and Dénia defined as the most significant settlements. This marginality would explain the delay of the surrender, since it clearly appeared to be more of a «clean up operation», subsequent to the achievement of the main military objectives.

The original treaty is a bilingual parchment preserved in the Archive of the Crown of Aragon. It contains 14 lines in Castilian Spanish from Alfonso of Aragon’s study, interlined with another 13 in Arabic. The archivist Francesc de Bofarrull, aware of the importance of the document and its state of deterioration, copied the Spanish text by hand in the 19th century. The unusual fact that it is written in Castilian Spanish suggests that it was the mother tongue of the infant Alfonso, son and heir of James I at that time.

*Also see Bilingual surrender treaty from Muslim Crusader Spain.

1885 UN ANY NEGRE

    1885 va ser un any que podríem cualificar molt bé de negre per a tots els pobles de la comara i, entre ells Benillup, a causa de l´última epidemia de còlera que va sofrir.

    Benillup contava alesmores amb una població de 220 habitants aproximadament (220 segons el padró de 1880 i 218 segons el de 1886). D´aquests, al voltant de setenta eren xiquets/es de fins a catorze anys mentre que els que sobrepassaven els setenta tan sol eren set o huit.

    El poble tenia cinquanta-vuit cases (segons dades estadístiques de 1897): Quatre d´una sola planta, quaranta-tres de dues i onze de tres.

    Encara que hi havia mestre (Cándido Solbes Herrero, de vint-i-cinc anys i natural de Muro) i mestra (Josefa Vidal Masanet, natural de Famorca), la major part de la població era analfabeta. El mestre cobrava un sou anual de 250 pessetes i la mestra de 166,67.

    Els oficis més comuns eren el de llaurador i jornaler en el cas dels homens i el de les feines de casa en el 100% de les dones. Altres oficis que apareixen són els de:

    Estudiants: Carmelo Jordá Sullana i Pascual Andrés Oltra que estudiaven a València.

    Arriers:Francisco Jordá Sullana i Ramón Gadea Domínguez.

    Serventes: Micaela Alemañ Vilaplana i Cándida Alemañ Vilaplana que traballaven al poble d´Almudaina en casa de Tomás Andrés.

    Fusters: Federico Oltra Oltra i José Ramón Porta Oltra, aquest últim, natural de Benisoda.

    Tractants: José Ripio Jordá.

    Picapedrers: Miguel Jordá Frau.

    Mendicants: Francisco Domínguez Mengual.

    El Vicari de la Parroquia (anexa a la de Benimarfull) era D. Antonio Paes Corbí, de 26 anys i natural d´Alcoi i el metge titular, D. Vicente Pascual, que residia en Planes.

    Durant els mesos de juliol, agost, setembre i octubre s´anomenà al veí Bautista Domínguez Beneito per a la tasca de “guardia de camp”, per la qual cobrava 1,25 pessetes diàries.

    Durant la primera meitat de l´any, la Corporació Municipal va estar integrada per l´alcalde Lorenzo Jordá Pastor i els regidors: Bautista Nadal Blanes, Joaquín Senabre Ripio, Joaquín Botella Boronat, Vicente Antonio Oltra Oltra i Lorenzo Sellés Ferrando. Va ser any d´eleccions municipals que es celebraren en el mes de maig i de les que va surgir una nova Corporació integrada per l´alcalde Francisco de Paula Oltra Catalá i els regidors: Lorenzo Jordá Pastor, Francisco Jordá Senabre, Ramón Gadea Soler, Miguel Oltra Oltra i Francisco Ripoll Senabre. Aquestes eleccions suposaren per al poble unes despeses de 9,46 pessetes i l´acte de les votacions tingué lloc en la casa de l´alcalde per no haver casa consistorial. La Corporació, que cambiaba cada dos anys, es reunia tots els diumenges en casa de l´alcalde a les deu del matí i el Secretari, que era el mestre D. Cándido Solbes Herreo, alçava acta de totes elles. El sou del Secretari era de 500 pessetes anuals. El Pressupost municipal, per al periode 1885-86, va ascendir a 3.842,68 pessetes. El càrrec d´agutzil estava en mans de Salvador Micó (no consta com a veí en els padrons d´aquesta època), cobrant 45 pessetes anuals per realitzar aquesta tasca i el Jutge de Pau en les de Remigio Oltra Jordá.

    Els quintos que es van allistar, per cumplir els 19 anys, van ser: Bautista Mira Segura que va donar una talla d´1,66m, Vicente Carmelo Jordá Sullana, Bautista Senabre Masanet (1,60m.), Joaquín Seguí Ripoll (1,67m.), Eduardo Carmelo Senabre Senabre (1,74m.) i José Pérez Senabre (1,56m.). Tots eren naturals de Benillup i residien en el mateix a excepció de Bautista Mira Segura que ho era de Balones. De tots ells, Bautista Mira Segura i Bautista Senabre Masanet no van ser sortejats aquest any i van passar a engruixar el “Batalló Dipòsit”. El primer, per tindre un germà exercint de soldat i no haver en casa cap altre home major de 17 anys i, el segon, per ser fill de viuda pobra. S´anomena com a comissionat per a conduir els quintos a la capital a D. Cándido Solbes Herrero, per la qual cosa se li van pagar 16 pessetes.

    Com a notes curioses es poden destacar: La tenda d´articles de cónsul “que marca la llei” estava en possessió de José Antonio Pérez Ferrer, per la que va haver de pagar 60 pessetes l´any 1881.

    Per aquesta època eren freqüentes les denúncies als joves per perturbar el descans dels veïns durant les nits (2,50 pessetes), per hurtar bocores (1,5 pessetes), o per segar herber (1,5 pessetes) o pasturar les cabres en algun bancal sense el permís de l´amo (5 pessetes).

    El dia 19 d´abril es va trobar a les afores del poble el cadáver, per mort natural, del mendicant Roque Vilaplana Blasco, natural de Benimarfull.

    En el plenari de la Corporació del 29 de març es va acordar abonar la quantitat de 2,50 pessetes a l´alcalde per l´auxili donat a dos àrabs inmigrants que van passar pel poble fugint de la guerra d´Egipte.

    Les palmes utilitzades per la Corporació el diumenge de rams van costar 7 pessetes.

    Però la nota més destacable de l´any va ser la que dón títol a aquest text: l´aparició d´una epidemia de còlera en el mes de juliol. Ja en el plenari de la Corporació del 28 de juny s´havia acordat, per unanimitat, comprar els desinfectants necessaris per a combatre el còlera en els cas de que fera presència al poble, pagant-se de les 250 pessetes que constaven en el Pressupost municipal per a imprevistos, però el còlera ja estava aci.

    De les denou defuncions que va haver al llarg de tot l´any, quinze van ocórrer en aquest fatídic mes. Els dies 11, 16, i 18 van ser especialment dolorosos, ja que moriren dos persones en cadascun d´ells. L´edat no importava, el mateix afectava a majors que a menuts.

    El còlera afectà moltes famílies con la d´un veí que vivia sol amb la seva esposa i tenia un únic fill. Aquest s´havia casat dos anys enrere i tenia una xiqueta d´un mes de vida. En aquest mes i amb una diferència de huit dies va veure morir a la dona i al fill.

    Un altre cas dramátic va ser el d´una altra familia en la que eren dos germans de Benillup casats amb dos germanes d´Alcalà. El còlera es va endur per davant a un dels germans i a una de les gemanes quedant els altres dos viudos i amb fills que dur endavant. A més a més, també es va endur una xiqueta de tres anys, filla d´un d´ells.

    Però, la vida continuà i no tot van ser morts i desgràcies. També hi van haver dos bodes i deu naixements. Inclús potser hi agüeren festes, doncs en una de les actes consta que la corporació repartí, en parts iguals, les 50 pessetes que, com tots els anys, hi havia asignadse per a celebrar les festes de Santa Águeda i de Sant Llorenç. Joaquín Botella Boronat i Vicente Antonio Oltra Oltra reberen 12,50 pessetes d´indemnització cadascun com a clavaris de Santa Águeda, Sant Llorenç, Sant Joseph i la Verge del Rosari, respectivament.

    (Fonts: Arxiu municipal de Benillup)

    GUERRA CIVIL

    En el terme municipal de Benillup, carretera A-103 entre els km. 5 i 6, prop d´Almudaina, es va donar el primer assassinat d´una dona durant la guerra civil de 1936 a 1939 en la comarca. Es cridava Amalia Abad Casasempere, nascuda a Alcoi en 1898, era viuda de D. Luis Mestre Vidal i deixava dos filles. Pertanyia a la secció de Margarides de la Comunió Tradicionalista. Va ser detinguda a finals de Juliol del 36. Va patir presó en la txeca de les Exclaves, oposant seriosa resistència a escorcolls i interrogatoris dels milicians. El seu cadáver va rebre sepultura en el cementeri de Benillup, sent traslladats el seus restes al d´Alcoi acabada la guerra. Arran del procés de beatificació iniciat, va rebre piadosa sepultura en un nínxol obert en el Temple de S. Mauro i S. Francisco el 31 de Març de 1957. En el lloc on van trobar el seu cos, els seus parents van emplaçar una creu de pedra amb la següent inscripció “D.O.M -R.I.P.- Esta cruz extiende sus brazos sobre la tierra en que cayo exánime Dª Amalia Abad Casasempere, sacrificado por Dios y por España – 26 de Septiembre de 1936-. Que su sangre Señor sea prenda de bendición para España y de reconciliación para sus verdugos”. Recentment ha sigut restaurada pels seus hereus.”

     

    El 22 de Gener de 1937, en el Km. 10 de la carretera de Planes Relleu que travessa la parda denominada la Solana, del terme municipal de Benillup, va ser trobat el cadáver d´un home (els senyals particulars del qual arreplega la inscripció núm. 1 de 1937 de les defuncions de Benillup) difunt a conseqüència de 2 ferits situades en la part occipital produïts per arma de foc. El baró en qüestió era Remigio Vicedo Sanfelipe, nascut a Alcoi el 26 de Desembre 1868, fill de Juan Vicedo Ivorra i de Francisca de Paula Sanfelipe, que es van instal·lar a Alcoi l´any 1860 a la cerca de treball, procedents de la veïna població d´Agost.

     

     

    Remigio va estudiar el sacerdoci en el Seminari Conciliar de València, ordenant-se prevere el 21 de Març de 1896. Els primers anys de sacerdoci els va passar en la parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats a Ibi, d´on arriba a Alcoi, rector de la Real parròquia de S. Mauro i S. Francisco. Era acadèmic d´Història, cronista oficial d´Alcoi i arxiver de l´Ajuntament. Va dirigir la revista “El archivo de Alcoy”, va publicar la “Guía de Alcoy” en 1925 i va deixar inacabada la “Historia de Alcoy y el su Región”. Home cultíssim, escriptor, orador i poeta.

    Remigio Vicedo va visitar la Lloma de Galbis, a Bocairent, l´any 1918. Va visitar “Els Dubots” (Torreta i Mes d´Is) i “Els Baradellos”. Va observar restes ibèriques en l´ermita de Sant Antoni i en el “Mas del Sargento”. Va fer excavacions, junt amb Camilo Visedo, en la Mola d´Agres, l´any 1919 i en 1920 en el “Ull del Moro”. Tot això reflectit en els seus treballs publicats en diferents editorials. En una de les 

    visites que va realitzar en 1917, van descobrir les primers restes de cerámica antiga en “La Serreta”. Preguntant a un llaurador del “Pago Mataix”, de si conexilla restes semblants als trobats, els assenyal el alt del “Dubots” i els va dir, -A càrregues se les poden portar d´allà dalt-. El descobriment del Santuari de la Serreta estaba fet. Va ser detingut el 12 de Novembre de 1936, va estar pres en la txeca de les Exclaves, fins al dia de la seua mort. Un carrer d´Alcoi, en el barri de Santa Rosa, està dedicat a la seua memòria. El 2 de Febrer de 1941, els seus restes mortals van ser traslladats del cementeri de Benillup al d´Alcoi i sepultat en un nínxol de la galeria de S. Fabián.

     

    PERSONES ILUSTRES

    CÀNDIDA BENEITO BOTELLA

     

    Càndida Beneito Botella, coneguda com a «Candideta» (Benillup, 8 de juliol de 1904) era comare a la ciutat d’Alcoi en plena Guerra Civil.

    Càndida và nàixer a Benillup al 1904. A la mort prematura de la seua mare, va ser criada per una família d’acollida, que la va tractar com a una filla més,  mentre els seus dos germans quedaren a càrrec del seu pare.

    Aconsellada per la seua família d’acollida va estudiar la carrera de Comare i Infermeria a la Facultat de Medicina de València. Ha estat una figura sanitaria clau a Alcoi, ja que es dedicà a la cura de la dona des del punt de vista reproductiu, especialment durant l’embaràs, el part, assistint a tres generacions diferents durant el part.

    En plena Guerra Civil i amb mitjans molt precaris assistí diferents parts, també durant els bombardejos, salvant de situacions veritablement difícils a moltes mares i fills.

    La vocació i la profesionalitat de “Candideta”, qui acudia a qualsevol hora i a més d´un part a l´hora, va salvar de situacions vertaderament difícils a moltes mares i fills.

    Va dedicar tota la seua vida a la professió de comare. Va morir el 18 d’abril de 197

     

     

     

    PATRIMONI

    • ESGLÉSIA DE LA MARE DE DEU DEL ROSER

    Edificada en el siglo XVI, está declarada bien de relevancia local.

    • L´ALMASSERA O MUSEU ETNOLÓGIC

    Antic espau totalment reformat on es pot apendre els sistemes la el.laboracio d’oli artesanal

    •  MIRADOR DE TRAVADELL

    El Mirador de Travadell és un execel·lent balcó de la comarca del Comtat. Té unes vistes excepcionals de la Vall de Travadell des de Benillup, amb les serres d’Almudaina al sud-est, La Foradada de la Vall de Gallinera a l’est, i les serres de la Marina i el Benicadell al nord. També es poden observar els pobles de Beniarrés i Gaianes, l’embassament de Beniarrés i els barrancs del Sofre i de l’Estret, així com el Tossal.

    •  LA FONT VELLA.

    paratge situat a pocs kilómetres del municipi que compta amb una font i la vegetació tipica d´aquesta comarca.

     

    CULTURA

    PILOTA VALENCIANA

    La pelota valenciana en la modalidad de “perxa”, es un deporte muy enraizado en el pueblo de Benillup. Este deporte, que en la actualidad aún se practica, cuenta con un buen plantel de jugadores y una gran aficción.

     

    DITES i CANÇONS POPULARS DE BENILLUP

    La cultura popular de Benillup i de la comarca del Comtat està plena de dites i frases populars que ens caracteritzen i marquen les nostres tradicions i la nostra història com a poble. A continuació teniu algunes de les dites més conegudes i que fan referència al nostre poble:

    Cançons antigues:

    “Una auela en Benillup

    carregant-se una talega,

    va i diu el tio Cuc,

    que botifarra mes seca

    que no li puc  traure el suc. “

     

    Dites:

     

    • Benillup, quatre cases i un cub
      • Fa referència a que és un poble xicotet al qual, cada quatre cases hi ha un cub per a fer vi, ja que fa dos segles hi havia molta terra conreada de vinyes i es feia molt bon vi a Benillup.
    • Benillup, el més xicotet gran poble del món
    • A Gorga panxuts, a Milleneta raboses i Benillup tíbios
    • Per a algepsers Cocentaina, per a faeners Benillup, per cantadors Almudaina i per pobres Catamarruc.
    • (variant.) Per a algepsers Cocentaina, per a faeners Benillup, gorrominos a Almudaina, i pobres a Catamarruc.

     

    RECEPTES TÍPIQUES DE BENILLUP

     

    Olives de Sosa:

    Per a fer Olives de Sosa, què necessitem?

    • Sis quilos d’olives
    • Sis litres d’aigua
    • 125 grams (mig quart) de sosa i sal.

    Com ho fem?

    Desfem la sosa en l’aigua, després afegim les olives i les deixem durant 24 hores a remulla.

    A l’endemà començarem a rentar-les una vegada al dia, tants dies com calga, fins que l’aigua ixca clara. Fet açò, ja les podem adobar al nostre gust. Una de les maneres és: Un gotet de vinagre, una llima tallada a trossets, unes boletes de gingebre i sal.

     

    Anous en aigua-sal:

    És molt important collir les anous abans del dia de Sant Joan.

    Què necessitem?

    Anous, aigua, sal i pebrella.

    Com ho fem?

    Tallem les anous per la meitat i les posem en un recipient amb molta aigua. Cada dia canviarem l’aigua fins que estiga ben neta (7-8 dies). Per a adobar-les afegirem sal i pebrella a l’aigua.

     

    Sopà:

    Per a fer «Sopà», què necessitem?

    • Un litre de llet
    • Una pell de llima
    • Canyella en rama
    • 200 grams de sucre
    • Dues cullerades de farina
    • Trossos de «coca boba» o bescuit que se’ns hagen fet durs.

    Com ho fem?

    Tallem la «coca boba» a trossos molt finets fent una sola capa en un recipient ample i ho posem de base.

    Posem a bullir la llet amb el sucre, la canyella, la pell de llima i les 2 cullerades de farina, i no parem de remenar fins que alce el bull. Després llevem la pell de llima i la canyella, i aboquem la llet per damunt de la coca.

    Per damunt podem decorar amb canyella en pols. Ho posem a la nevera per a menjar-s’ho ben fresquet.

    Tens o saps alguna recepta, algun menjar, o beguda… típic de Benillup?
    Col·labora amb Web Benillup i envia’ns-la.

     

     

     

     

    VÍDEO